Herois

Hola a tothom!

Segon post del dia!

La tònica d'aquest blog consistirà en anar publicant opinions, comentaris, parers, etc sobre pel·lícules, llibres, notícies d'actualitat i d'altres temes que puguin sorgir.

Doncs ahir a la nit TV3 va emetre una pel·lícula que no vaig poder veure als cinemes en el seu moment i que ahir vaig tenir el gust de veure per TV. La pel·lícula en sí es un viatge al passat, a un últim estiu d'un grup de nens en un poble de Catalunya als anys 80 en que es viuen les situacions que tots nosaltres hem viscut a la nostra infància/adolescència: el nostre primer amor, la primera aventura,..

La història es va entrecreuant amb dos personatges adults que es troben fortuitament en una carretera al temps presents els quals també rememoren parts de la seva infància  i acaba resultant que les seves vides ja s'havien entrecreuat anteriorment i que acabaràn retrobant aventures i tancant episodis encara oberts.

La història et va transportant a la vegada pels moments de la teva pròpia infància i a mida que arriba el desenllaç les emocions comencen a aflorar i he de dir que tot i ser una persona a qui li costa emocionar-se aquesta mateixa història va aconseguir arrencar-me moltes llàgrimes (i...ei! que no me n'avergonyeixo pas, eh!)

A tots aquells que l'heu vista, quins sentiments han sigut els més retrobats? a tots els que no l'hagueu vist us la recomano 100% i si voleu també hi podeu dir la vostra un cop vista :)

Salut!