dilluns, 10 de desembre del 2012

Reprenent el camí

Passada una bona temporada sense editar cap entrada al blog per motius diversos i després d'un període de reflexió en que he hagut de replantejar-me algunes coses he decidit tornar a reprendre activitats que tenia deixades de banda i una d'elles és aquest blog.

Mai hi havia dedicat prou temps i sempre havia sigut una mena d'experimentació amb les noves formes de comunicació amb les que paulatinament intento familiaritzar-me.

Espero que en aquest nou intent sigui capaç d'aportar nous escrits sobre l'actualitat o sobre temes que em cridin l'atenció i que espero a vosaltres també us puguin interessar.

Per descomptat es valoren les opinions diverses ja que es tracta d'establir un fòrum d'opinió al voltant dels diversos temes. Sobre qualsevol dada errònia, estil d'escriptura, etc etc s'accepten també crítiques ;)

Un cop retrobats no cal que perdi més el temps i em poso de seguida a escriure el primer post de la nova etapa!

Fins bén aviat!





dimarts, 21 de juny del 2011

La Cançó de l'Estiu

Bén Trobats!

Ja feia 3 setmanes que no escrivia res al bloc i mira que n'han passat de coses però potser massa complexes com per tractar d'explicar-les en aquest espai. A més a més tampoc volia que es notés amb excés la meva imparcialitat envers segons quins temes així que prefereixo escriure opinions quan cregui que pugui ser objectiu amb elles :)

Doncs res, no us penseu que penso escriure gaire tampoc avui perque només volia xerrar sobre, probablement, un dels temes més importants d'aquesta època com és el tema de la cançó d'aquest estiu i vist el que hi ha rondant per les ràdios us volia fer una proposta local i interessant!

Els personatges es diuen "Els Catarres". Ells són d'aquí de casa nostra i s'han començat a fer famosos a través de la xarxa i sobretot en les últimes setmanes RAC1 els hi ha fet molta traca a través que algún dels seus col·laboradors els vagi descobrir per internet. Tanta empenta estàn agafant que fins i tot el jugador eslovè del F.C. Barcelona de Bàsquet Jaka Lakovic els va mencionar en la celebració del títol de lliga (ja em diràs tú per quins set sous li haurà donat per escoltar la cançoneta ni per quins filtres li haurà arribat a les mans :P crec que Roger Grimau hi deu tenir molt a veure hehe)


Doncs res, que us animo a que l'escolteu que segur que a molts us enganxarà i en fareu més difusió aviam si enterrem el Veranito i altres ximpleries que volten per les ràdios del país ;)

A disfrutar!


Us deixo també la seva website des d'on podreu coneixe'ls millor i us podreu també descarregar el seu primer disc de forma gratuïta - http://www.elscatarres.com/

Per cert! he penjat una enquesta a la part dreta del bloc on podreu escollir la que creieu que serà la cançó de l'estiu o quina us agradaria que ho fos. Ja sé que és una ximpleria però mira així passem una mica l'estona i potser fins i tot l'encertem ;) Va que només son 10 segons com a màxim :)

Bé doncs, fins aquí l'entrada d'avui. Espero poder escriure més sovint però és que aquestes darreres setmanes he estat força ocupat amb d'altres històries :(

Vinga doncs! Fins bén aviat blogaires!

dilluns, 30 de maig del 2011

Derbi i Cacaolat

Hola de nou!

En els últims anys marcats per la crisis mundial creada per institucions financeres dels EUA agreujada a Espanya per l'especulació immobiliaria hem estat bombardejats a través dels diaris, ràdios i TV per notícies relacionades amb els expedients de regulació ocupació (ERO) que tant mal estàn causant a la nostra societat augmentant mes rere mes les nostres llistes de desocupats.
En aquest article però volia parlar de dues empreses mítiques catalanes que fa un parell de mesos estàn pendents de la resolució dels seus respectius EROS com són DERBI i Cacaolat.


Les dues són empreses creades a Catalunya per gent emprenedora catalana que per diferents motius van haver de vendre les seves patents i marca de negoci a empreses estrangeres durant la dècada dels 80 en un marc també de crisi com en l'actualitat.
Ara, però, és molt diferent ja que les empreses que en el seu dia es van comprometre a mantenir la marca i els centres de producció a territori català ara han decidit perjudicar el territori. Per una banda Piaggio (propietaria de DERBI) vol emportar-se la fabricació a Itàlia tot i ser una planta de producció totalment rendible. No només això, YAMAHA que té una fàbrica a Palau de Plegamans i que és una de les més rendibles del món se la vol emportar a Franca per tapar els forats financers del país veí! No pot ser que les grans empreses dominin el món. Ha de ser el Govern del país i la mateixa població qui ha de fer valer la seva veu en contra d'aquest capitalisme salvatge que no és l'essència ni representa el sistema que ha pogut treure de la misèria a milions de persones durant els últims 50 anys.
En el cas de Nueva Rumasa tots coneixem les seves males arts en la gestió financera de l'empresa que els va dur a desviar fons i actius d'una empresa 100% rendible com Cacaolat a tapar forats d'altres companyies del seu Holding d'empreses el que ha portat a que la marca es vegi abocada a un concurs de creditors posant en perill la seva existéncia i viabilitat econòmica.


En el cas d'aquesta última hi han hagut ja moltes empreses catalanes com Nutrexpa (Colacao i Nocilla), Llet Nostra o Vichy Catalan s'han interessat per la compra de la companyia el que posa de manifest que é sun negoci molt sucós i els donaria molta rellevància a nivell d'imatge arreu del país.

La reflexió és si cal posar en mans de capital estranger empreses o indústries tant importants per segons quins territoris del principat ja que corren el risc de que les decision d'uns senyors que viuen a centenars de km. de distància i que només els interessa fer diners i que no entenen ni el sentit ni la tasca social que aquestes empreses duen a terme.
No pot ser que un territori que ha sigut lider mundial en la producció de motocicletes a nivell mundial (Gas Gas, Rieju, Ossa, Montesa, Bultaco, Derbi...) vegi com Montesa ha passat a mans d'Honda, Derbi a mans de Piaggio, Bultaco (que havia sigut una de les motos preferides pels americans) hagi desaparegut i la resta estiguin patint per sobreviure. No pot ser que hagim preferit seguir l'exemple més fosc del capitalisme com l'especulació per deixar a la deriva activitats emprenedores, productives i de valor afegit (creen llocs de treball indirectes i especialització) que són bones per la gent i pel territori.
Hem de recuperar l'essència històrica comercial del país i ajudar a tota aquella gent emprenedora que té un projecte personal que pot ser important pel país i el nostre benestar social.
No podem seguir perdent marques com Corberó (accesoris de cuina), ELBE (televisors), New Pol (rentadores),... per culpa de no saber ajudar la nostra gent a mantenir les seves inversions en el negoci de la seva vida i que tanta feina hi han dedicat per aixecar-lo i poder donar feina a tanta gent.
Tot i que estem en un mercat global i que hem de comerciar amb tothom no hem de confondre això amb que el capital és el que hagi de primar. No podem vendre les nostres indústries a 4 duros per la situació del moment i que es lucrin els de sempre i la plantilla quedi en mans d'una gent que no deu saber ni on és Catalunya i que en qualsevol moment poden deixar sense feina centenars de persones i deixar enfonsar l'empresa i la marca perque en aquell moment els hi juga a favor del seu interès personal ja que liquidant l'empresa s'estalvien mal de caps i s'embutxaquen una quantitat substanciosa de diners...

Definitivament, hem de replantejar-nos les coses o no podrem salvar el nucli industrial del nostre país i a la vegada mantenir el nostre nivell de benestar social perque, no ens enganyem, és la indústria la que paga els impostos que financien els serveis socials que tots nosaltres rebem gràcies a l'esforç de molts d'aquests empresaris.

Fins aviat!

dimecres, 18 de maig del 2011

Full Print3d. Imprimint Objectes

Dissabte passat es va celebrar la Nit dels Museus a Barcelona dins la  iniciativa promoguda pel Consell d'Europa on participen més de 3.000 museus de 40 països.
Tot i el xafec que va caure vam ser uns quants valents qui ens vam atrevir a intentar gaudir d'una tarda de visites culturals però tot i això ens vam rendir poc abans de la mitjanit per culpa de la pluja que ens va anar menjant la moral mica en mica.
De tot el que vam veure destacaría l'exposició temporal 'Full Print3d' del Museu DHUB (C/Montcada, 12) sobre la impressió en 3D i sobre això és sobre el que volia parlar avui.
Ja n'havia sentit a parlar abans i havia vist o llegit algún reportatge però veure el procés i l'evolució de l'ús dels diferents materials en aquest tipus d'impressió em va deixar bocabadat.
Es tracta de dissenyar un objecte a l'ordinador en 3D el qual és imprès mitjançant una impresora que el que fa és crear capes finíssimes amb un cert material i anar-les superposant mentre al mateix temps es solidifiquen fins que s'obté l'objecte que haviem dissenyat previament per ordinador.
També es poden escanejar parts del nostre cos per crear accesoris a la nostra mida per posteriorment imprimir-los pel sistema 3D.
Potser no m'he sabut explicar gaire bé i per això serà millor que us mireu els dos videos que us penjo a continuació els quals ajuden a comprendre-ho tot millor:


                                                                              
                                                                                     
 Si voleu passar-vos per l'exposició encara restarà oberta fins el 22 de Maig. Afanyeu-vos!

Espero que us hagi resultat tan interessant com m'ho va semblar a mi :)

Fins Aviat!

diumenge, 15 de maig del 2011

Moments Musicals

Hola a tothom de nou!

Últimament estem veient que s'han posat molt de moda els grups de música en català i com aquests han aparegut com un tsunami en l'escena musical del nostre país. La música en català ha passat uns anys immersa en la seva transformació intentant retrobar-se a sí mateixa i crec que ho ha aconseguit a més amb un gran salt qualitatiu no només en els seus sons sinó també en les seves lletres. Ara estem gaudint dels resultats de molts anys de treball a l'ombra de moltíssims autors i "bandautors" que hi han dedicat mil esforços i que potser ara no tots ells han trobat la seva recompensa en forma de notorietat pública o discogràfica ja que només coneixem la punta de l'iceberg de tot aquest moviment.

Per això avui en aquest post que em disposo a escriure volia compartir i recomanar un parell de discos de dos dels meus grups favorits.

Roger Mas - Les Cançons Tel·lúriques 

En aquest disc en Roger Mas recupera temes en els que musica Jacint Verdaguer ('El Cel') i hi suma d'altres en les que revisita músiques tradicionals del Solsonès i el Berguedà. És un disc fascinant per com aconsegueix revisitar poemes d'en Jacint Verdaguer i adaptar-los musicalment a una vessant que flueix entre el folk i el jazz passant per riffs rockerillos i barrejant-ho tot amb tocs de cobla en alguns dels temes que et fan posar els pèls de punta.


En l'últim dels seus concerts al que vaig assistir va fer pujar a l'escenari la Cobla Sant Jordi i va reversionar tots els seus temes amb la cobla de fons a mode d'orquestra simfònica i us puc bén assegurar que l'orgasme va ser tan brutal que la gent va estar-se aplaudint gairebé mitja hora al final del concert.


Altres discos d'en Roger Mas són 'Mística Doméstica' i 'A la Casa d'Enlloc'

El Petit de Cal Eril - Vol i Dol

Aquest es un grup provinent de Massoteres (Guissona) encapçalat pel Joan Pons (veu) que ja ha tret un parell de discos al mercat i que cada vegada que els escolto més m'agraden. Ells es defineixen com un grup de folk pop naturalista i bucòlic d'arrel tradicional (flipa). Després de 'I les Sargantanes al Sol' ens presenten el seu segon disc 'Vol i Dol' en el que el grup reflexiona sobre la vida i la mort en un disc més intimista i eclèctic que no pas el primer.


És un disc amb lletres surrealistes i sons que t'embolcallen i et transporten a través de tots els seus temes els quals van intercalant el tema central del disc que és la vida i la mort.  
En Roger Mas també col·labora en aquest disc en la cançó 'Decapitació II' en que rescaten un poema de Pere Quart (Joan Oliver) en que es descriu com un nen tortura un cavall de joguina recreant altra vegada el tema de la mort.
Us deixo el primer single del seu segon disc.


Espero us hagin agradat i que us ajudi a ampliar el vostre ventall musical. Podeu fer aportacions d'altres grups que hagueu conegut recentment i comentar-los!

Passi-ho bé!

dimarts, 26 d’abril del 2011

Herois


Hola a tothom!

Segon post del dia!

La tònica d'aquest blog consistirà en anar publicant opinions, comentaris, parers, etc sobre pel·lícules, llibres, notícies d'actualitat i d'altres temes que puguin sorgir.

Doncs ahir a la nit TV3 va emetre una pel·lícula que no vaig poder veure als cinemes en el seu moment i que ahir vaig tenir el gust de veure per TV. La pel·lícula en sí es un viatge al passat, a un últim estiu d'un grup de nens en un poble de Catalunya als anys 80 en que es viuen les situacions que tots nosaltres hem viscut a la nostra infància/adolescència: el nostre primer amor, la primera aventura,..
La història es va entrecreuant amb dos personatges adults que es troben fortuitament en una carretera al temps presents els quals també rememoren parts de la seva infància  i acaba resultant que les seves vides ja s'havien entrecreuat anteriorment i que acabaràn retrobant aventures i tancant episodis encara oberts.

La història et va transportant a la vegada pels moments de la teva pròpia infància i a mida que arriba el desenllaç les emocions comencen a aflorar i he de dir que tot i ser una persona a qui li costa emocionar-se aquesta mateixa història va aconseguir arrencar-me moltes llàgrimes (i...ei! que no me n'avergonyeixo pas, eh!)

A tots aquells que l'heu vista, quins sentiments han sigut els més retrobats? a tots els que no l'hagueu vist us la recomano 100% i si voleu també hi podeu dir la vostra un cop vista :)


Salut!

Game of Thrones

El 17 d'Abril del 2011 es va estrenar la sèrie de TV produïda per la cadena HBO i basada en les novel·les de George R.R. Martin

L'"story line" d'aquesta sèrie tracta de la lluita ambiciosa pel poder en un món format per 7 regnes en que cadascún d'ells lluita amb els altres per fer-se amb el control de la resta. És una història farcida de conxorxes familiars, jocs d'interessos, traïcions, assassinats i molta molta política.

Molts de vosaltres pensareu que es pot tractar d'una mena de Senyor dels Anells ambientat en l'Edat Mitjana plè de personatges fantàstics però us diré que aquest món creat pel George R.R. Martin està dirigit a un públic adult i en el qual no hi intervenen masses elements fantàstics, simplement els justos per fer-ho una mica més interessant en segons quins moments ;)

Fins avui s'han emès dos capítols d'aquesta sèrie i he de dir que l'adaptació de personatges i de guió així com l'ambientació, vestuari i recreació d'escenaris és excel·lent. Veure reflectit a la pantalla un món que els lectors de la novel·la només teniem en el nostre imaginari és meravellós i fascinant.

Per tots aquells que no hagueu llegit la novel·la us animo a seguirla per TV. Estic segur que amb la trama dels dos primers capítols n'hi haurà prou per enganxar-vos-hi :)


 

Espero els vostres comentaris!