Derbi i Cacaolat

Hola de nou!

En els últims anys marcats per la crisis mundial creada per institucions financeres dels EUA agreujada a Espanya per l'especulació immobiliaria hem estat bombardejats a través dels diaris, ràdios i TV per notícies relacionades amb els expedients de regulació ocupació (ERO) que tant mal estàn causant a la nostra societat augmentant mes rere mes les nostres llistes de desocupats.
En aquest article però volia parlar de dues empreses mítiques catalanes que fa un parell de mesos estàn pendents de la resolució dels seus respectius EROS com són DERBI i Cacaolat.

Les dues són empreses creades a Catalunya per gent emprenedora catalana que per diferents motius van haver de vendre les seves patents i marca de negoci a empreses estrangeres durant la dècada dels 80 en un marc també de crisi com en l'actualitat.
Ara, però, és molt diferent ja que les empreses que en el seu dia es van comprometre a mantenir la marca i els centres de producció a territori català ara han decidit perjudicar el territori. Per una banda Piaggio (propietaria de DERBI) vol emportar-se la fabricació a Itàlia tot i ser una planta de producció totalment rendible. No només això, YAMAHA que té una fàbrica a Palau de Plegamans i que és una de les més rendibles del món se la vol emportar a Franca per tapar els forats financers del país veí! No pot ser que les grans empreses dominin el món. Ha de ser el Govern del país i la mateixa població qui ha de fer valer la seva veu en contra d'aquest capitalisme salvatge que no és l'essència ni representa el sistema que ha pogut treure de la misèria a milions de persones durant els últims 50 anys.
En el cas de Nueva Rumasa tots coneixem les seves males arts en la gestió financera de l'empresa que els va dur a desviar fons i actius d'una empresa 100% rendible com Cacaolat a tapar forats d'altres companyies del seu Holding d'empreses el que ha portat a que la marca es vegi abocada a un concurs de creditors posant en perill la seva existéncia i viabilitat econòmica.

En el cas d'aquesta última hi han hagut ja moltes empreses catalanes com Nutrexpa (Colacao i Nocilla), Llet Nostra o Vichy Catalan s'han interessat per la compra de la companyia el que posa de manifest que é sun negoci molt sucós i els donaria molta rellevància a nivell d'imatge arreu del país.

La reflexió és si cal posar en mans de capital estranger empreses o indústries tant importants per segons quins territoris del principat ja que corren el risc de que les decision d'uns senyors que viuen a centenars de km. de distància i que només els interessa fer diners i que no entenen ni el sentit ni la tasca social que aquestes empreses duen a terme.
No pot ser que un territori que ha sigut lider mundial en la producció de motocicletes a nivell mundial (Gas Gas, Rieju, Ossa, Montesa, Bultaco, Derbi...) vegi com Montesa ha passat a mans d'Honda, Derbi a mans de Piaggio, Bultaco (que havia sigut una de les motos preferides pels americans) hagi desaparegut i la resta estiguin patint per sobreviure. No pot ser que hagim preferit seguir l'exemple més fosc del capitalisme com l'especulació per deixar a la deriva activitats emprenedores, productives i de valor afegit (creen llocs de treball indirectes i especialització) que són bones per la gent i pel territori.
Hem de recuperar l'essència històrica comercial del país i ajudar a tota aquella gent emprenedora que té un projecte personal que pot ser important pel país i el nostre benestar social.
No podem seguir perdent marques com Corberó (accesoris de cuina), ELBE (televisors), New Pol (rentadores),... per culpa de no saber ajudar la nostra gent a mantenir les seves inversions en el negoci de la seva vida i que tanta feina hi han dedicat per aixecar-lo i poder donar feina a tanta gent.
Tot i que estem en un mercat global i que hem de comerciar amb tothom no hem de confondre això amb que el capital és el que hagi de primar. No podem vendre les nostres indústries a 4 duros per la situació del moment i que es lucrin els de sempre i la plantilla quedi en mans d'una gent que no deu saber ni on és Catalunya i que en qualsevol moment poden deixar sense feina centenars de persones i deixar enfonsar l'empresa i la marca perque en aquell moment els hi juga a favor del seu interès personal ja que liquidant l'empresa s'estalvien mal de caps i s'embutxaquen una quantitat substanciosa de diners...

Definitivament, hem de replantejar-nos les coses o no podrem salvar el nucli industrial del nostre país i a la vegada mantenir el nostre nivell de benestar social perque, no ens enganyem, és la indústria la que paga els impostos que financien els serveis socials que tots nosaltres rebem gràcies a l'esforç de molts d'aquests empresaris.

Fins aviat!